Poques coses a dir d’aquest pastís tant típic i tant bàsic.

• Crec que el secret està en el temps de cocció, saber treure’l del forn en el moment precís per evitar que quedi sec, com moltes vegades passa. A mi em va quedar esponjós i humit per dins, com m’agrada. El millor és no passar-se, poder és preferible quedar-se curt i ja acabarà de fer-se mentre es refreda.

• També és molt important el motlle que ha de ser ben baixet, el pastís ha de quedar prim. Jo vaig utilitzar un de 26 cm de diàmetre de base desmuntable i amb les característiques vores ondulades.

• Si fas servir un d’aquests motlles de base desmuntable, vigila ja que la massa es pot sortir pel fons. No la deixis ni un moment al motlle esperant que s’escalfi el forn, posa la massa al motlle i immediatament introdueix-la al forn per a què comenci a coure. Tot i així sempre s’escapa una mica de massa, per això posa un paper de forn a la safata si no vols que se t’embruti.

• Com no em funciona la impressora, no tenia una creu de Santiago ama en el moment de decorar la coca, així que vaig utilitzar una plantilla decorativa i també va quedar molt vistosa. El millor va ser que ningú sabia quin tipus de pastís era fins que el van provar, en realitat va ser una coca sorpresa!