Kunafah (كنافة )
Les postres palestines per excel·lència a Cisjordània. La millor la de Nablus. Aquí l'únic que podem fer és imitar-la el millor possible, ja que no tenim els ingredients adients. Amb aquets recepta queda realment bona i encara que sigui una mica, recorda el gust de l'original.
230ºC
23 cm
Dificultat
INGREDIENTS
Aquesta recepta està en anglès i utilitza les mesures americanes de la pastisseria:
CUP = tassa
Tbspo Tbs: table spoon = cullerada de sopa.
Tsp: tea spoon = culleradeta de postres.
Us poso al costats les equivalències aproximades en grams i mil·lilitres, però jo la vaig fer amb la mesura d’un got i amb les culleres corresponents.
Almívar:
2 tasses de sucre (450 g).
1 tassa d’aigua (250 mL).
2 tsp de suc de llimona (10 mL).
1 tbs d’aigua de roses (15 mL).
Pasta base:
2 tasses de sèmola (450 g).
1 tbs de sucre (12 g).
¾ tasses de mantega fossa (170 g).
¾ tasses de llet (180 g).
Farcit i muntatge:
1 tbs de mantega pomada (14 g).
½ tsp de colorant taronja fosc o vermell (2 g).
600 g formatge de pasta filada (mozzarella + fresc).
Decoració:
Festucs pelats i triturats al gust.
REALITZACIÓ
CONSELLS
Kunafah, knafeh, kanafah o d’altres variants segons com es vulgui transcriure la paraula àrab كنافة. És un plat dolç que s’origina a la ciutat palestina de Nablus i s’estén per tota Palestina i els països veïns. Es fa en unes safates rodones enormes i es ven en petites porcions.
Jo he fet una versió casolana de petites dimensions i amb productes d’aquí, ja que és molt difícil trobar els ingredients exacte de la recepta original de Nablus, on les males llengües diuen que es fa la millor kunafah del món!
Us explico els ingredients adaptats:
La pasta: és un pastís de sèmola fina, malgrat que moltes receptes utilitzen kadaif, katayef o kataifi (قطايف) ), fideus molt fins a base de farina i aigua. Hi ha a alguns supermercats o a Internet, però no és fàcil trobar-lo. Jo vaig optar per fer-ho amb sèmola fina de la que es troba a qualsevol supermercat. A més, sembla ser que s’assembla molt més a la recepta de Nablus, on no utilitzen fideus. (Al vídeo que t’he deixat està les dues maneres de fer-la).
IMPORTANT! Al coure la pasta de sèmola poseu-la en una safata que quedi una capa fina d’uns 2 cm i deixeu que es torri bé, jo la vaig fer massa gruixuda i la vaig tenir poc temps al forn. Després tritureu-ho molt bé amb algun estri elèctric potent per a què quedi fina i pugui passar per un colador. Jo no la vaig triturar prou i va ser impossible colar-la, per això es notava massa el gra al menjar-la.
El formatge: és impossible trobar l’original palestí que s’estira en fils un cop cuit, però la mozzarella pot ser una bona opció ja que forma part del formatges anomenats de pasta filada. La vaig barrejar amb formatge fresc, més o menys meitat de cada. Abans cal escórrer bé els formatges.
Compreu la mozzarella en bola, no tallada ni ratllada. Talleu-la a rodanxes i deixeu-la escórrer en un colador.
El formatge fresc emboliqueu-lo en un drap de cuina, pressioneu-lo bé i deixeu-lol escórrer en un colador. Aneu pressionant de tant en tant per a que deixi anar tota l’aigua (podeu fer-ho la nit abans).
El colorant: la gràcia és que la kunafah quedi del seu color característic, de fet hi ha un colorant específic de kunafah, però em va ser impossible trobar-lo. Vaig utilitzar el colorant taronja típic de la nostra paella (això sí, de bona qualitat per a que no aportés sabor, només color) i el vaig barrejar amb unes gotes de colorant alimentari vermell. El resultat va ser molt convincent.
